La separació de parella és un moment difícil per a tothom, però especialment pels fills i filles. Per a ells i elles, significa un canvi important en la seva vida familiar i pot generar sentiments de tristesa, culpa, confusió i por. Com a pares i mares, és important afrontar la situació amb maduresa i responsabilitat, prioritzant el benestar dels infants, protegint-los dels efectes negatius de la ruptura. 

Construir una nova normalitat de vida familiar serà més fàcil si seguim algunes de les pautes:

Comunicació:

• Respectar-vos l’un a l’altre: eviteu discutir o barallar-vos davant dels vostres fills. Les disputes i diferències com parella es discutiran quan els infants no siguin presents. Si heu d’acordar aspectes de la criança o fer front als conflictes derivats del procés de separació, ni crits, ni insults, ni desqualificacions, ni humiliacions.
• Intenteu que hi hagi un tracte cordial i educat: encara que no tingueu ganes de mostrar-vos d’afecte. Després de la separació, els nens/es aprenen del que veuen. Per tant, és impossible demanar-los una conducta positiva i un autocontrol, quan nosaltres, com adults, no hem sigut capaços de fer-ho.
• Comunicació oberta amb l’infant: expliqueu la situació i responeu les seves preguntes i neguits. Adapteu el missatge en funció de l’edat i maduresa de l’infant. Quan li comuniqueu la separació, mostreu-vos empàtics i sensibles amb ells, transmeteu-los que no tenen la culpa de res, i que com a pares, us mantindreu units per continuar donant el que necessiten. Els nens/es necessiten saber que continuaran tenint les dues figures parentals, quan i com canvia la seva vida.

Criança:

• Que el teu fill/a no sigui víctima dels estats canviants d’humor propis, ni l’estat d’ànim alterat a causa de l’estrès per la separació. Si penseu que pot passar o ha passat, repareu-ho amb empatia envers ell/a o busqueu acompanyament psicològic.
• Reclameu el que sigui just i necessari: les diferències entre la parella, els desacords per la custòdia, els temes econòmics, els règims de visita, etc. són factors d’estrès per als progenitors. Tingues en compte, que si tractes bé a l’altre progenitor, en conseqüència, ho estàs fent també amb el teu fill/a. L’altra persona implicada, no serà la teva parella, però sempre serà el pare o mare del vostre fill o filla. 
• Evita parlar a l’infant de l’altre progenitor de manera negativa, ni busquis aliances en contra de l’altre. Això genera un elevat nivell d’estrès per a elles i ells, perquè es troba en un conflicte de lleialtats que la ment infantil no pot assumir. A més, això podria debilitar la seva autoestima i es considera una forma de maltractament. Tampoc hem d’utilitzar al fill/filla com a confident, ni saber què pensa l’altre membre de la parella. Això afectaria el desenvolupament de la persona, ja que es produeix una inversió de rols.
• Manteniu una rutina familiar estable: Això donarà als vostres fills i filles una sensació de seguretat i normalitat enmig del canvi.
• Continueu compartint la responsabilitat de la criança: Treballeu junts per cobrir les necessitats dels vostres fills, tant emocionals, com pràctiques.
• Adapteu les vostres normes i expectatives a la nova situació: Potser és necessari fer alguns canvis en la vostra manera de criar, però sempre buscant el seu benestar

Benestar emocional de la família:

• Com adults, és important saber que els infants i el seu benestar és superior al propi. D’aquesta manera s’està complint amb la funció progenitora, tractant-los bé i sembrant unes bases per un desenvolupament equilibrat psicològicament.
• Respectar el seu procés de dol: els nens/es tenen un procés de recuperació i elaboració de la pèrdua del que era el seu nucli familiar, més enllà dels canvis que es produeixen en els adults. S’ha de mostrar sempre una actitud de suport, comunicació, proximitat, respecte, contenció dels afectes i conductes per part dels dos progenitors.
• Pots demanar ajuda professional en qualsevol moment. Tant teràpies, com mediacions familiars. Els progenitors heu de cuidar el vostre propi benestar, si voleu exercir el vostre rol cuidador.

Si creus que tu o algú proper necessita suport psicològic i emocional, restem a la teva disposició. Per a més informació del servei, pots consultar el següent enllaç.