El mes de setembre sempre és complicat quan posem en el mateix algoritme: famílies, escola i infants o adolescents. Retornar a l’escola és un moment de sentiments oposats. Tant pels adults com per als infants i adolescents. 

Per als més petits de vegades pot ser un espai ric i estimulant on treballen l’aprenentatge. No només pels coneixements teòrics que assoleixen, sinó pel fet de desenvolupar competències bàsiques llegir, escriure, operacions matemàtiques, pensament lògic… I, el més important de tot, és un entorn on desenvolupen les seves estratègies de relacions socials, valors i interaccions amb els iguals. A més és un context que ajuda a desenvolupar la seva identitat, la qual, tinguin l’edat que tinguin, serà un dels àmbits amb més influència del futur adult que es conformarà. “L’ésser humà és un ésser viu social” i l’única manera de viure que tenim és a través de la convivència. Per tant, és crucial que tant l’escola com els progenitors s’involucrin en l’acompanyament que necessiten davant les vivències dels infants. Per a totes és un moment d’emocions i sentiments convulsos, complicats de gestionar i, molts cops, oposats entre ells. 

Què vol dir validar les emocions?

Com a pares i mares, cuidadors, hem de ser capaços d’acompanyar les emocions que els nostres fills i filles viuen i, validar-les totes. Reconèixer-les com a legítimes i necessàries per encarar el seu procés vital. Perquè les emocions que s’accepten i s’acompanyen, són reconeixibles, podem entendre-les i donar-li un sentit. És un moment de canvi i d’incertesa per a tots, per tant, hem d’acompanyar en la felicitat, l’alegria, la motivació… però també en la por, inseguretats, desmotivació… entre moltes altres. 

Què hem de tenir en compte els adults que acompanyem?

• En primer lloc, validar les nostres pròpies emocions i responsabilitzar-nos dels nostres actes i conductes envers els nostres fills i filles.
• És necessari tornar a instaurar una rutina: la rutina, acompanyada de límits és necessària per a estructurar el dia a dia i els aprenentatges. Ajuda a sentir-se segur i protegir, però també, a augmentar la tolerància a la frustració.
• Estimular els nens i nenes o adolescents, però sense sobrecarregar-los d’activitats per emplenar cada tarda de la setmana. És tan important estimular-los com que tinguin un espai de temps lliure que els permeti avorrir-se i, a la vegada, poder desenvolupar la imaginació, autoconeixement, joc simbòlic…
• Fomentar la comunicació: tenir un espai per parlar sobre com els ha anat el dia, les coses que els han passat, les seves expectatives i preocupacions. Fomentar un espai familiar de confiança i on poder parlar d’allò que pensen i senten.
• Promoure hàbits de vida saludables: sembla obvi, però ens hem de cuidar, tant alimentació equilibrada com fer exercici s’han demostrat imprescindibles per garantir  el benestar i salut mental.

Conviure amb la contradicció i prendre partit

Com a progenitor, estimes profundament els teus fills i filles, però sovint també necessites que comenci el curs escolar per poder conciliar la feina, altres cures i responsabilitats, o simplement poder disposar de temps per a tu mateix. No et sentis culpable per aquesta dualitat d’emocions tan oposades; és completament normal. A més, cal considerar que hi ha progenitors que treballen moltes hores al dia i disposen de poc temps per estar amb els fills.

El que has de buscar és permetre’t sentir totes aquestes emocions sense que això et faci menys pare o mare. L’important és aprofitar al màxim el temps que tens, implicant-te activament en el procés de criança i educació, independentment de l’etapa evolutiva en què es trobin els teus fills.

Siguem flexibles i comprensius: cada infant té el seu propi ritme. Acompanyem-los!

Si creus que tu o algú proper necessita suport psicològic i emocional, restem a la teva disposició. Per a més informació del servei, pots consultar el següent enllaç.