Descobreix el teu estil educatiu i fes la teva criança més conscient

La criança dels fills i filles és un dels aspectes que més preocupa a les famílies i, alhora, és un dels més complexos d’abordar. Els models de criança són els patrons que seguim a l’hora d’educar, influenciats per les nostres experiències passades, relació familiar i les creences sobre com hauria de ser l’educació dels infants. 

Aquests models no només afecten el desenvolupament i comportament dels infants, sinó que també configuren la dinàmica familiar, la comunicació i les relacions entre els membres de la família. En quin model de criança vas créixer? Quin model de criança fas servir? Com t’agradaria criar?

“Tots ens hem socialitzat en models familiars que comporten uns principis i una manera d’exercir l’autoritat, d’implicar-se en l’educació i de mostrar afecte (García i Musitu, 2005)”

Tipus d’estils educatius en les famílies: 

• Autoritàries: centrat en les necessitats dels adults. Poc afecte, comunicació unidireccional, control parental a través de càstigs, humiliacions, rebuig. Els progenitors acostumen a decidir-ho tot, obsessió amb les normes (més que pel seu contingut o aprenentatges). Manca reconeixement dels capacitats, independència i participació dels infants.

Què podem fer si som massa autoritàries? Reflexioneu sobre les normes que imposeu. Pregunteu-vos si són realment necessàries i si els vostres fills les entenen.

• Permissives indulgents: ofereixen als fills experiències de diàleg i raons educatives per guiar-se a la vida. Són pares disponibles, però amb escassa autoritat, no suporten la confrontació amb ells. Necessiten que els seus fills els facin sentir bé, gratificats per les seves vivències. No hi ha conseqüències a l’hora d’aplicar les normes, per tant ens trobem amb nens que tenen dificultats per tolerar la frustració i modular el seu comportament. Es comuniquen en excés amb els nens sense tenir en compte l’edat, jerarquia.

Què podem fer per millorar? Establiu límits clars i coherents. És important que els nens entenguin les conseqüències de les seves accions.

• Permissives negligents: no hi ha implicació en la vida dels infants i no posen normes ni estructura familiar. No hi ha conseqüències ni poc afecte en el seu dia a dia. Creixen nens amb carències afectives de tota classe, adults no exerceixen la seva autoritat i els nens es mostren totalment desregulats. Poca comunicació i poc contingut educatiu. No s’estimula al nen ni es reconeixen les seves capacitats. Permissivitat total.

Consell pràctic: dediqueu temps a activitats conjuntes que fomentin la comunicació i l’afecte. Això pot ajudar a construir una connexió més forta.

• Democràtiques: centrat en les necessitats del nen el qual és considerat un subjecte amb drets. Les relacions són afectives i les emocions es modulen amb intel·ligència emocional. En la comunicació sempre es té en compte la jerarquia. Els adults estimulen als nens, animant-los a assumir nous reptes i reforçant-los. Ofereixen discursos inductius que permeten la integració de normes i regles necessàries per a la convivència. Es propicia el diàleg amb els fills oferint afecte i seguretat. (García y musitu, 2005)

Vols convertir-te en una família més participativa? Practiqueu el diàleg a l’hora de prendre decisions familiars. Pregunteu als vostres fills la seva opinió i expliqueu les raons darrere de les normes.

Et sents identificat/a en alguns d’aquests estils? Vols saber més i millorar la dinàmica familiar? Veus reflectit l’estil educatiu dels teus progenitors en el teu com a pare o mare i vols canviar-ho? Des de l’Espai Terapèutic podem acompanyar-te per fer-ho. 

García, F. y Musitu, G. (2005) ESPA20. Escala de Socialització Parental en la Adolescencia. Madrid: TEA Edicions.